Menhir de Can Tarragona
(Palau-solità i Plegamans)
-LLOC ORIGINAL.-
Plana vallesana, concretament en l’interfluvi entre
el torrent de Can Duran i la riera de
Caldes
LLOC ACTUAL SI S'ESCAU.-
En el camí d'accés de can Tarragona. Aquesta masia,
també anomenada can Gibert, se situa en el límit dels municipis de Palau-solità i Plegamans i Polinyà.
-CRONOLOGIA (DATES).-
No conegudes.
-MATERIAL.-
Nomes es sap que es de microconglomerats i gresos.
-DIMENSIONS.-
Les dimensions màximes visibles són:
225 x 185 x 35 cm. Es desconeix l’alçada màxima total.
-Gravats,
imatges…
No ni havien gravats.
-
- Funció
(per què servia o què s’hi feia)
Les seves funcions són variades, des de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on retia culte al Sol també ho utilitzaven per matar els traïdors.
DEFINICIÓ
L'edat dels metalls es una de les dues grans etapes tecnològiques en les que tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria eurasiàtica. Ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament per part de les societats humanes de la metal·lúrgia.
SUBETAPES DE L'EDAT DELS METALLS:
L'edat dels metalls es una de les dues grans etapes tecnològiques en les que tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria.
Ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de la societat. Es divideix en 3 subetapes: l`edat del coure, el ferro i el bronze.
LA CRONOLOGIA
La cronologia de l'edat dels metalls és diferent segons els llocs. El bronze comença a generalitzar cap al 5000 aC i en la Península Ibèrica arriba cap al 4000 aC.
CARACTERÍSTIQUES :
Ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze. L'edat del bronze forma part de la prehistòria i segueix al neolític a la major part del món, del 3000 a. C. al 800 a. C. II mil·lenni a la península ibèrica.
Característiques:
Es treballen les característiques de la cultura megalítica emmarcada dins de la Prehistòria. També s’aborda l’observació i anàlisi dels propis megàlits tal i com ho fan els arqueòlegs.
L'Edat de ferro és l'ultim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, és posterior a l'Edat de Bronze, a Catalunya els
ibers comencen a utilitzar el
ferro per a fer armes i
eines .L'edat de ferro es caracteritza per la utilització del ferro com el metall, que a partir del 1200 aC començaren a arribar a Europa Occidental. Cap
al II mil·lenni.
Des del 800a.C a la P. Ibèrica.
MEGALITISME
Tipus de megàlits:
El més conegut és el dòlmen pero també hi ha d'altres com les cistes, els menhirs els cromlecs, els hipogeus, els paradòlmens i les coves modificades.
Cronologia:
Va ser un tipus d’arquitectura funerària comú a poblacions diverses. Es va emprar durant uns 3.000 anys: des del neolític mitjà (V mil·lenni aC) fins al calcolític (edat del coure) campaniforme i la primera edat del bronze (II mil·lenni aC).
Tipus de megàlits:
El més conegut és el dòlmen pero també hi ha d'altres com les cistes, els menhirs els cromlecs, els hipogeus, els paradòlmens i les coves modificades.
Cronologia:
Va ser un tipus d’arquitectura funerària comú a poblacions diverses. Es va emprar durant uns 3.000 anys: des del neolític mitjà (V mil·lenni aC) fins al calcolític (edat del coure) campaniforme i la primera edat del bronze (II mil·lenni aC).
Característiques:
Es treballen les característiques de la cultura megalítica emmarcada dins de la Prehistòria. També s’aborda l’observació i anàlisi dels propis megàlits tal i com ho fan els arqueòlegs.